Sayonara Tòquio

22-04-2013

Avui és el nostre darrer dia a Tòquio i al Japó, i hem decidit agafar-ho amb calma, passejar pel barri d’Asakusa i fer les darreres compres.
Tornem a creuar el riu Sumida, i gaudim de les fantàstiques vistes des d’aquest costat.
Aquest és un lloc molt turístic, ja que és on comença el barri d’Asakusa, que és un dels més antics de Tòquio; i aquí es pot agafar un carro tirat per joves japonesos que estan molt forts, i porten les sabatilles dels ninjes.
Només caminar uns carrers endins del barri ja es poden trobar un munt de botigues on comprar records, artesanies, i souvenirs diversos.
Continuem caminant i mirant, i arribem al carreró principal que porta fins al temple Senso-ji, i és on hi ha un mercat de parades turístiques. Però com que ja ho hem visitat decidim continuar caminant i perdre’ns pels carrers del barri.

Al ser un lloc tan turístic no podia faltar el friki japonès vestit a la seva moda.

Aquí pots trobar quasi de tot, com aquestes armes d’arts marcials, tot un arsenal per a guerrers ninja.
Caminant sense rumb ens perdem, per sort trobem el temple Honzan Higashihongan-ji, que va ser el primer temple de la ciutat que es va construir amb ciment.
Hem caminat tant que hem arribat al barri de Kappabashi-dori, on hi ha les botigues d’estris de cuina, diuen que el lloc més gran del món, amb més de 150 botigues especialitzades, però on turistes com nosaltres també ens hi podem perdre.
Després de molt mirar decidim decidim comprar-nos les sabatilles ninja, que creiem que són un bon record, a més que són força còmodes per caminar; a més que així podem sentir-nos com a frikis japonesos a casa nostra.
I com que ja quasi és Sant Jordi, decidim celebrar-ho a la japonesa: amb flors de cirerer i mangas!
Però l’hora de marxar ja ha arribat, així que hem d’agafar les nostres motxilles i acomiadar-nos d’aquesta fantàstica ciutat. Toca agafar el tren que ens portarà fins l’aeroport.
Quan arribem a l’aeroport ens sobta que no hi ha ningú, estem quasi sols a la terminal que mostra una imatge insòlita, i tot i no ser massa tard ja que són les 20:30, està buit!

Per sort, per promocionar les olimpíades del 2020 a Tòquio, han posat distraccions per als viatgers que s’avorreixen com nosaltres.

Per fi toca embarcar. Primer volarem 8 hores fins a Doha, capital de Qatar.

Arribem a Qatar i tenim tres hores més d’escala a l’aeroport, així que, tot i estar molt cansats, donem alguna volta per la terminal.

Des d’aquí es pot veure la mesquita que hi ha just enfront de l’aeroport; i es que està feta per als que hagin de passar unes hores o una nit i vulguin anar a resar.

Comença un nou dia, i el sol surt enmig del desert per anunciar-nos que ja és Sant Jordi i que en unes 12 hores ja estarem a casa. s’ha acabat, ara sí, la nostra aventura al país del sol naixent.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *