Nikko

20-04-2013
Ahir al vespre vam arribar un altre cop a Tokio. Després d’haver estar tres setmanes pel Japó ens sentim més familiars en aquesta megaciutat, però això no li treu l’encant del primer dia.

Matinem per anar a una excursió obligada: Nikko. Això si, avui ens tocarà pagar el tren ja que ens ha caducat el JR Pass. Per sort no és molt car.
Les dos hores i mitja de trajecte en tren en regalen imatges del Japó més rural, amb camps d’arrós.

També veiem que els japonesos fan cementiris enmig de qualsevol lloc, com aquí, enmig dels camps d’arrós.

I també observem els japonesos que viatgen al tren, que com quasi sempre aprofiten les estones mortes per fer una becaina. Bé, alguns no són japonesos.

 
Un cop s’arriba a l’estació de tren, s’ha de caminar uns 20 minuts fins al recinte del santuari, o be agafar un bus turístic que et porta fins a la entrada, on es pot veure el pont sagrat Shin-Kyo.
 

Nikko te un dels conjunts de monestirs i santuaris budistes més importants del Japó. Daten del segle VIII quan un sacerdot budista va fundar en aquest indret una ermita, i va esdevenir un centre d’ensenyament per a  monjos budistes.

 
Si es volen visitar la majoria de temples, hi ha un bitllet combinat de 1.000 yens, el qual és recomanable, tot i que no inclou els museus.
Només entrar es troba el temple principal, el Rinno-ji, fundat fa 1.200 anys però que es troba de reformes, però que es pot visitar per dins per fer-se una idea.
 
Continuem caminant pel recinte fins arribar a la pagoda de cinc planes, i just al seu costat està el gran torii Omote-mon que dona la benvinguda al gran recinte sitoista Tosho- gu.

Només entrar es troben els tres magatzems sagrats Sanjinko, on es poden veure relleus d’elefants, realitzats per un artista que mai n’havia vist un de debò.

A l’esquerra es troba el Shinyusha, l’estable sagrat, on hi ha el caball blanc sagrat. I a sobre hi ha relleus amb micos, com els tres famosos micos sabis, que mostren principis del budisme Tendai.
Després s’ha de tornar a passar per una altra Torii per arribar als altres temples, com el Honji-do, on es troba la pintura del drac Nakiryu.
Després s’arriba a la porta del crepuscle Yomei-mon, amb una decoració daurada i talles de colors.
I així arribem fins a la sala principal, la Honden i la Haiden, que són sales de culte, i que són les joies de tot el recinte sagrat.
Un cop vist el temple continuem caminant per dins del recinte de Nikko, fins arribar al Futarasan-jinja que és  el santuari més antic de tots.
A dins trobem una distracció, el joc de l’anella i les bitlles, on tothom es para per veure la seva destresa. També trobem diversos llocs on penjar el desitjos que tinguin relació a l’amor.

I al final del recinte hi ha una font natural d’aigua que ve de la muntanya i que sembla ser que és sagrada, ja que inclús vénen ampolles per a que et puguis emportat aigua.

I per acabar visitem el Taiyuin-byo, que és un temple budista i un mausoleu.

Ara toca tornar a esperar el tren que en porti un altre cop a Tokio.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *