Nara

11-04-2013

Nara va ser capital del Japó durant els anys 710 a 784 i és per aixó que concentra gran número de temples i edificis qualificats com a patrimoni mundialmper l’UNESCO. A més es Nara es troba a només 50 minuts de kioto envoltada de natura cosa que fa d’ella un lloc ideal per passar un bonic dia cultural de passeig i relax.
Ens marquem una ruta a peu que comença i acaba a l’estació de tren JR i passa pels principals temples de la ciutat.
Comencem a caminar pel carrer Sajodori, molt comercial i animat, en ell trobem un petit temple i una mica més enllà la Pagida Three-Story el primer temple.
El temple anterior i la pagoda no són res comparat amb el que veiem de segida, es tracta de Konfukugi i la Five-Story Pagoda, aquesta ha estat reconstruïda fa 500 anys desprès de ser cremada cinc vegades. El temple és dels més antics del Japó, en el 2010 fa fer 1300 anys!
A l’entrada ens trobem els primers cérvols i és que com ja vam explicar, al Japó els veneren per ser una reprentació d’un Buda. Al llarg del camí ens anirem trobant molts més, atravessarem parcs plens de ramats. Hi ha petits llocs on venen una mena de galetes per dona’ls-hi, es treure-les i comencen a apropar-se de tot arreu. Hi ha més d’una persona que se’n porta algun ensurt i ha de llençar les galetes i fugir correns!
Continuem i passem pel Museu Nacional de Nara, que encara que es troba tancat és un edifici molt bonic. Just davant trobem un gran Tori a l’entrada d’un immens parc, aquí el cèrvols campen lliures i feliços.
La porta Nandaimon ens marca l’entrada del temple que més ens ha agradat tant per la seva mida és enorme, com per què no està restaurat, sino que la fusta és l’original, estem parlant de Todaiji Temple. Al seu interior trobem una de les figures més populars del Japó, el Daibutsuden, la figura de Buda més gran tallada en fusta. Al temple també hi ha d’altres figures representatives de deus budistes. L’estructura de l’edifici està sostenida per unes columnes de fusta de grans dimensions, una d’ella està foradada per a que l’atravessi la gent, una curisitat turística més.
Sortim del recinte del temple per un jardins on es troba un cimenteri, la molsa creix per tot arreu i li dona un aire molt tètric.
Al final del camí veiem la Kasuga Taisha Shrine, on hi ha més de 2000 làmpades de pedra. També es caracteritza pel seu sostre fet de capes d’escorça dels arbres.
El recorregut acaba retornant pel carrer Sanjodori on busquem un lloc calent on dinar i refugiar-nos de vent gelat i pluja que s’ha girat.
Desprès de dinar i com que el temps no acompanya decidim tornar a Kioto. Quan arriben el sol llueix a la ciutat, així que aprofitem per tornar a recorre els carrerons de barri de Gion. A plena lum de dia es poden apreciar les velles estructures de les antigues cases de fusta que formen el barri, quan cau la nit tot s’omple de vermell per la llum dels fanalets. També atrapem alguna Geisha, van tan guapes amb el kimono, el cabell recollit amb un monyo i la cara pintada de blanc, semblen nines de porcellana.
Quan més caminem pels carrers de Kioto, més ens agrada la ciutat, es fa dificil recollir-se a descansar.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *